L‘Agulla Manolito García es troba a la part alta de la banda de ponent de la Canal Ampla, encabida discretament entre l’Ou de Colom i la Torta; potser per aquest motiu passa desapercebuda a les mirades neòfites. El cert és però, que el vessant est té prou entitat com per esdevenir objectiu de l’escalador àvid…
La Canal Ampla marca el límit entre Agulles i Frares. Un riu de verdor al vell mig d’un bosc de pedra, i al capdamunt, traient el cap altiu el Caputxó d’en Semir. Curiosa Agulla de modestes dimensions si venim del sud, quan guanyem el cim i fitem cap el nord topem amb el més vertiginós…
A l’extrem occidental de les Garrigoses una sèrie d’esperons poc definits tanquen el serrat per la banda oest. L’Aresta Jan aprofita amb intel·ligència un d’aquests perfils per trobar una de les línies més llargues del sector. Per fer-ho enllaça una sèrie de mur verticals de gran qualitat però nul ambient, que de manera inexorable ens…
Les Momietes, curiosa formació, resta empetitida per l’imponent escut que és el vessant est de la Miranda de les Boïgues. El conjunt està format per dues modestes agulles d’estrambòtiques formes separades per un coll. La més petita l’Aglà, a l’altra banda del coll l’Agulla Mare. Les dues foren ascendides per primer cop el mes de…
Agulles es caracteritza, entre altres coses per les seves Arestes Brucs. Vies totes elles encarades al sud, aprofitant a la perfecció la morfologia del monòlits de la regió normalment més amables a la banda de migjorn. La majoria d’aquestes vies foren obertes a finals dels anys 50 per Joan Cerdà, acompanyat molts cops per en …
A continuació vers el nord dels emblemàtics plecs de llibre s’eleva un altre conjunt de plecs, aquests més modestos, arribant fins ben bé el torrent de Migdia. Al darrer plec, arrepenjat sobre el mateix Montgròs s’alça l’Aresta Pólux, una senzilla via que la Nostromo aprofita per enfilar la darrera gran canaleta d’aquesta banda del Montgròs….
La Psicodèlia va a buscar la fissura més evident de la part central del Serrat dels Monjos aconseguint una de les millors tirades del sector; pràcticament des-equipada haurem de donar el do de pit escalant i assegurant-nos alhora. I és que aquesta ruta, com tantes altres del sector s’obrí a la carrera en el dia,…
La banda de ponent de la Paret de Canalda s’intueix contundent. Una manera força acrobàtica de descobrir-ho és resseguint la 1879, escalada combinada sorprenent i més exigent del que pugui semblar a primer cop d’ull. Una primera tirada d’artificial d’expansió ens mena a l’elegantíssim diedre del segon llarg que protegirem amb traça a base de…
La Paret de les Gralles és potser l’única paret del Montsec escalable encarada al nord. D’aspecte més aviat tètric, hi destaca la clàssica Terra Lliure, repetida regularment. A l’extrem esquerra, pràcticament tancant la paret hi trobem la interessant xemeneia GAM. D’una lògica primaria, donada per l’eloqüència de la cicatriu que ressegueix de baix a dalt,…
Camarasa esdevé un destí llaminer als mesos càlids, orientada a l’oest i amb una densitat de vies que depassa a voltes allò que és raonable ha estat un dels destins favorits dels escaladors lleidatans. El Sabardó, més que una agulla és una enorme llastra adossada només separada de la paret els darrers metres abans del…
A la sobre-explotada Agulla del Puro hi trobem aquesta senzilla ruta, que bé pot servir com a introducció a les vies de més d’una tirada. Completament equipada amb parabolts, s’ha allargat per sota (originalment la via començava on ara hi ha la R-1) oferint un via de 2 llargs fraccionables i amb una dificultat molt…
S ens dubte una de les grans oblidades de la transitada Gorra Frígia és aquesta preciosa Somni Etern. Via d’esperit esportiu, ofereix 4 boniques tirades de conglomerat excel·lent. Aproximació: Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí…
Quan hi ha poc temps per aproximacions el Camping esdevé una bona alternativa. Amb un bon grapat de vies equipades sempre hi ha on triar i remenar. La Gaston va Bufat n’és una més, amb un inici i final força interessants i sobre bona roca… Llàstima de les dos tirades centrals que desmereixen una mica…
Malgrat discórrer per un pany no gaire atractiu la Bajo el Signo de Capricornio encerta el millor recorregut. Hi destaquen les tirades tercera i cinquena, dos llargs de placa sobre roca excel·lent. Ideal per una matinal quan cerquem ombra. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí…
La Millenium és sens dubte la via més potent del Frigi, amb una arrencada absolutament contundent i un segon llarg de pura continuïtat, tot sobre roca de luxe. El vessant nord-oest gaudeix de bona ombra fins ben entrada la tarda, esdevenint el destí ideal quan vulguem fugir de la calor. Aproximació Per arribar fins la…
Actualització 31-7-2015. La via actualment es troba desequipada La Jordi Ferret és de les darreres vies que s’han obert a la saturada Gorra Frígia. Enganxada a la popular Stromberg esdevé una còpia d’aquesta sense tant ferro, malgrat estigui completament equipada. Repetint la via un es pregunta si calen aquests tipus d’itineraris. Massa aprop de la…
Bona via, aprofita un rocam de primera per traçar-hi una itinerari agraït, generosament equipat. Ràpida de fer, només ens caldrà un grapat de cintes per repetir-la. Si us animeu penseu en alguna altra per acabar d’aprofitar la caminada. Ombra fins a migdia. Aproximació: Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop…
El Queixal és una discreta roca encarada a l’oest que tanca la Canal Ampla pel capdamunt. A la dècada dels quaranta s’hi enfilaren per primer cop els germans Estorachs pel vessant nord, un muret d’una quinzena de metres, obrint la via Normal. Per contra, l’interessant vessant sud-oest, es un llaminer mantell conglomerat de bona qualitat….
La Caputxa desprèn una aura de respecte com poques agulles a Montserrat. La seva via més coneguda és la Normal, on Vicenç Barbé hi perdé la vida intentant la primera.
Amb la seva inconfusible silueta la Mamelluda, juntament amb la Mamella i la Mamelleta conformen el trio d’agulles montserratines dedicades al pitram femení.
La Canal Ampla és una de les fronteres imaginàries de Montserrat. Separa les Agulles dels Frares interposant-hi un bosc de pura delícia. Les roques de la banda de Llevant, potser per l’espessor de la boscúria passen desapercebudes, malgrat trobar-se a a pocs minuts del Refugi
Vet aquí un de tants casos de vies que van canviant de tarannà amb el pas de les cordades. Ve a tomb transcriure unes línies del “Roques, Parets i Agulles” dedicat als Frares Encantats:
D‘una lògica aclaparadora la Privilegi fou la segona via oberta al Serrat dels Monjos. La seva geometria fissurada demana a crits ser escalada i quan ens hi posem no decepciona. Un cop superat el peatge inicial, les fissures a equipar es succeïxen agraïdes fins el gran sostre que domina barrant el pas. És aleshores quan…
A la banda esquerra de la popular Dama de los Vientos transcorre aquesta petita bona via. Escalada de fissures, hi destaquen els dos primers llargs, atlètics i 100% fotogènics. Bastant equipada haurem d’anar posant alguna peça aquí i allà, sempre en emplaçaments francs.
Via equipada perquè el personal gaudeixi del millor calcari de la Roca dels Arcs. A voltes esdevé il·lògica per no tenir més espai, fins i tot arribant a trepitjar en un parell de trams a la clàssica Montse Pueyo. Malgrat tot posseeix trams realment bonics on només ens haurem de preocupar d’encintar la següent xapa,…
A la sobre-explotada Paret del Devessó encara hi ha qui troba espai per encabir-hi més vies. Una de les darreres és l’Adeu Espanya, via de grau molt moderat, bonica i equipada. La via puja cercant l’espai lliure entre la Badalona i la Dels Senzills. Hi destaca la tercera tirada que aprofita amb avarícia espai lliure…
Escalada discreta i agradable, la Desig de Sol ressegueix l’Aresta sud de l’Agulla de cap a peus. Totalment equipada només haurem de menester un grapat de cintes, els estreps i ganes de passejar per torrar-nos al sol.
Línia eloqüent que ressegueix una bonica fissura al primer llarg i un diedre que no acaba de ser-ho al segon. De caire clàssic i poc equipada haurem de completar l’equipament. Recomanable per arrodonir el dia amb alguna altre via de la zona.